Popular i senzilla via amb un marcat caire d’escola. Només hi ha un curt tram un xic menys fàcil a la tercera tirada, però això queda contrarestat pel seu generós equipament. La via ha estat re-equipada recentment pel seu aperturista, Agustí Cardona. S’hi ha fet lleugeres modificacions (canviant la situació d’algunes reunions i fent passar…
Via sense cap mena d’interès que enllaça una sèrie de ressalts amb bona roca. Discontinua i generosament equipada pot ser una solució d’emergència per dies freds o ventosos i poca cosa més.
El Cavall Bernat és l’Agulla de Montserrat per antonomàsia. Desafiant i monolítica, atreu la mirada de tots els escaladors que desfilen pels seus peus, despertant somnis i anhels. La Desirée és una extraordinària escalada combinada que guanya el cim del Cavall Bernat per la seva vessant nord-est. De caire clàssic, es troba totalment equipada i…
La Magdalena Superior recorda un gran tobogan, amb un inici força inclinat que es va redreçant a mida que anem guanyant metres fins arribar al cim amb una verticalitat notable. La via Ignasi Jorba aprofita perfectament la morfologia del monòlit (trepitjant descaradament la Mingo-Arenas) per traçar un recorregut que va de menys a més, amb…
El vessant sud de la Gorra Marinera es caracteritza per les seves balmes i forats. La via proposada guanya el cim del monòlit buscant el camí més senzill per arribar-hi. Això farà que la ruta serpentegi per la paret buscant les seves debilitats. Trobarem però, trams de gran bellesa, que la fan una escalada recomanable…
L‘Esquelet, situat al cor d’Agulles ens regala unes magnífiques vistes de la regió des del seu cim. Una de les maneres més elegants d’enfilar-se a aquesta agulla és per la Xemeneia Torras-Homet, una escalada amb regust 100% clàssic, amb una magnífica xemeneia, franca i neta de vegetació. La Xemeneia es troba equipada amb 4 parabolts,…
Envoltada d’un entorn magnífic, amb una roca de primera i amb una dificultat d’allò més assequible fan de la Cerdà-Riera de l’Arbret una de les Arestes Brucs més belles. 100% clàssica, la via cerca la lògica en tot moment i converteix la seva ascensió en una experiència del tot relaxant. Només ens quedarà pujar al…
L‘Agulla del Pingüí resta mig amagada al cor de la regió d’Agulles. No obstant, la seva Aresta Brucs, no té res a envejar a altres Agulles de més renom. La via es troba equipada amb parabolts i només ens caldrà cinc cintes per repetir aquest curt però bonic itinerari.
La cara est de la Miranda de les Boïgues és un arrogant i vertical escut de roca que mira a llevant. Moltes són les vies que solquen aquest petit mar de pedra, però d’entre totes la Montpart és la gran clàssica. Amb una lògica indiscutible, guanya el cim de la Miranda anant a buscar el…
El Serrat de les Lluernes passa desapercebut a l’ombra del majestuós perfil del Cavall Bernat. No obstant hi ha obertes un grapat de vies, ideals per quan el sol comença a picar. La Tsering puja al capdamunt de l’Agulla Ratpenat. La via es troba generosament equipada amb parabolts, no presentant cap pas difícil obligat (tot…
Combinació de vies que dóna com a resultat una interessant escalada amb un inconfusible sabor clàssic. La primera part, corresponent a la via Tatanka Yotanka, transcorre entre una fissura i un petit diedre, totalment equipada i amb roca d’allò més discreta. En canvi, el segon tram ascendim per la xemeneia que es troba des-equipada però…
La Magic Line és una agradable escalada de grau moderat, que guanya la vessant est del Gorro Frigi d’una manera prou directa. La roca hi és genial, amb grans còdols cantelluts que formen una mena d’escala invisible que ens mena al cim del Gorro. La màxima dificultat rau en trobar el següent punt d’assegurança, donat…
Via dedicada a dos dels pioners manresans de l’escalada a Montserrat: Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes, que entre d’altres primeres conten amb la Normal de la Momieta o la Normal de l’Agulla del Pas del Príncep. La via en sí segueix un marcat diedre que després es transforma en una vistosa xemeneia, tota ella amb…
Ràpida i divertida escalada al vessant est del Serrat de la Pastereta que serveix de complement ideal d’un dia d’escalada a la zona o per aquells dies que no tenim gaire temps però les ganes d’escalar ens guanyen.
La via Barcelonets va a buscar d’una forma descarada el petit sostre somital de la cara est del Serrat de la Pastereta. Per aconseguir-ho aprofita una deliciosa placa al costat de la via Pacho-Hidalgo per després anar flanquejant cap a la dreta i col·locar-se sota el sostre. La via es troba molt equipada i només…
L‘Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba és una escalada clàssica on el grau és el de menys. Si ens hi apropem podrem gaudir d’una amable rampa de bon conglomerat on poder jugar a auto-assegurar-nos mentre guanyem metres sense presses. Quan arribem al cim de l’agulla gaudirem d’una bona perspectiva del Faraó cap al nord…
La Miranda de Can Jorba és una gran placa inclinada que sembla que hagi estat dissenyada per escalar. Amb roca de primera i dificultats suaus farà xalar de valent a tot aquell que s’hi apropi sigui quin sigui el seu grau. L’Escabroni-Escapullini és la millor de totes les vies que aborden aquest pany de paret,…
La Chachi Piruli pot ser una bona alternativa per pujar a Sant Benet si ens volem estalviar les Escales dels Pobres. Hi destaquen el segon i el cinquè llarg, dues tirades mantingudes, de continuïtat i obligades sobre bones plaques, on necessitarem tirar de finura montserratina si en volem sortir airosos.
Pel teu somriure cel concentra tot el seu interès en l’exigent primer llarg, una placa amb molt bona roca, mantinguda en V/V+ on les assegurances no són a tocar, fet que ens farà anar concentrats durant tot el llarg. Un cop finalitzada la primera tirada la via perd tot interès, esdevenint una senzilla grimpada que…
El vessant oest del Serrat d’en Muntaner ens ofereix la possibilitat de gaudir de curtes escalades solejades, fet que permet repetir-ne més d’una per jornada. Los Lunes al Sol és una molt bona introducció a aquest vessant. Curta però intensa, amb un segon llarg mantingut i una xemeneia de sortida que li dóna un regust…
A recer dels vents, la banda est del Serrat d’en Muntaner compta amb un microclima ideal pels freds matins d’hivern. Divorci Imminent juntament amb Orgull Mapuche conformen les dues vies més “llargues” d’aquesta banda del Serrat de’n Muntaner. Molt equipada amb espits, ens ofereix quatre llargs amb passatges prou interessants (excepte el darrer) per passar…
Tot i que el nom pot confondre, l’Esperó del Místic és una via que aprofita una sèrie de plaques per arrodonir un itinerari d’allò més recomanable. Es tracta d’una via mantinguda, contínua i amb bones excursions entre assegurances quan el grau està per sota de V+ (mai exposada). Completament equipada (restaurada l’any 2009) i amb…
Orgull Mapuche es una curta però intensa escalada a la banda est del Serrat de’n Muntaner. Molt assegurada, conta amb un segon llarg de primera categoria, amb una entrada força tècnica, un diedre vertical i una sortida d’aquest a una placa de nyapetes t’allò més montserratina. A la banda i banda d’aquesta via hi ha…
Fantàstica via de concepció esportiva que aprofita la roca de pel·lícula de la vessant sud de la Panxa del Bisbe, donant com a resultat una escalada sobre placa, mantinguda, divertida i que de cap manera ens pot deixar indiferents. Un cop fetes les tres primeres tirades es pot rapelar, però paga la pena seguir per…
La Mal Pas s’inicia just a la dreta del Somni de Primavera creuant-se després més amunt; i com aquesta, comparteix característiques i filosofia: equipament esportiu, nul compromís i exposició molt baixa. No obstant, el darrer llarg de la Mal Pas és potser el més interessant de totes les vies del sector, amb una primera part…
El Serrat d’en Muntaner es caracteritza, entre d’altres coses, per gaudir d’una bona insolació, estar bastant arrecerat del vent i un rocam de qualitat. Si a això li afegim una aproximació relativament curta, tenim com a resultat un lloc ideal per escalar a l’hivern. L’escalada que proposem és la combinació de dos vies: la Sigiriya,…
Somni de Primavera i Somni de Tardor són dos vies ‘germanes’ situades a la zona d’escalada esportiva de Collbató, concretament als Totxos CAM Nou Barris. Es tracta de dos itineraris curts, d’aspecte no gaire engrescador i equipades a l’estil esportiu fet que els hi treu qualsevol mena de compromís i exposició. Per contra, la seva…
L‘Aranya és una opció del tot recomanable. La via, busca en tot moment la lògica per arribar al cim secundari del Serrat de les Garrigoses, oferint-nos una escalada del tot variada: diedres, plaques i fissures ens faran passar una bona jornada d’escalada. L’itinerari es troba mínimament equipat, així serà recomanable portar un joc de friends…